Antoni Dalmases, Portaveu de la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell

Més d’un quart de milió de ciutadans han respost en diverses votacions si volen que “la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió europea”, que és la pregunta que es planteja en les consultes. No es tracta d’una qüestió bel.ligerant, provocativa ni embolicada. N’hi ha que han dit que sí –la immensa majoria- i qui ha respost que no. Uns i altres exercint el seu dret a opinar. I opinant no ha passat res.

Ningú no els retreu el seu vot, ningú no els recrimina l’opció. Fa temps que vivim en un estat democràtic i la democràcia és participar, no només escollint cada quatre anys representants (uns representants, per cert, que exercint la democràcia hauríem de poder revocar, ja que voregen la il.legalitat democràtica, quan en campanya prometen unes coses que un cop escollits es neguen a dur a terme). Perquè la democràcia no és només participació “passiva”, com voldrien els polítics professionals, sinó que és participar activament en el rumb de la nostra societat, intervenir-hi, treballar-hi per fer-la realment dinàmica i plural, de tots.

Partint del fonament bàsic de la democràcia que la participació desl ciutadans en les decisions que els afecten és convenient, com és possible que un estat que es diu democràtic minimitzi, no vulgui reconèixer i fins escarneixi més de mig milió de ciutadans que han expressat una opinió i proposen com volen viure en societat?

Se’m dirà que “els altres”, els que no volen opinar també són ciutadans amb drets. Sí, és clar, però si no diuen res davant la pregunta deu ser que tant els fa. Si volen un estat com el que hi ha, poden dir-ho: que votin que no: uns voten que sí i els altres voten que no: això és democràcia. Jo voldria que tothom votés que sí, naturalment… però estic obligat a pertànyer a un Estat que no deixa que els que volen que no, votin que no! Curiosa democràcia! Jo diria que a aquest Estat tant li fa que votem que sí com que no, perquè ens té més com a súbdits que com a ciutadans, altrament no menysprearia el nostre dret a opinar.

I si un Estat és indiferent a l’opinió dels qui el formen, no sembla que es pugui considerar una democràcia, oi? I doncs, per què no accepten que es voti, si probablement a dia d’avui guanyarien? Per què ridiculitzen les consultes sobre la independència? La resposta és clara: perquè admetre la pregunta seria admetre la possibilitat de la resposta, el dret a triar. I això és el que a molts els fa por: el dret dels altres a dir qui volen ser.

Però els demòcrates no poden tenir por de la democràcia. Perquè opinar, tenir un projecte de país no pot fer por. I consultar quin país es vol és fer democràcia, fer homes i dones lliures, pobles lliures i democràtics, sense por.

font: Vilaweb.cat