La Plataforma us convida a la presentació del llibre:

Fabricar l’immigrant. Aprofitaments polítics de la immigració, Catalunya 1977-2007.
Autors: Andreu Espasa, Alejandro García, Paulina Sastre, Xavier Zambrano.
Coordinació de Miguel Fernández. Pagès editors. 2009.

Mostra Casal cívic Rogelio Soto en un mapa més gran

Els ponents d’aquest acte organitzat per la PAS seran:  Miquel Fernàndez (coordinador del’obra), Lluís Cabrera i Eunice Romero.

Més de dos anys de treball han donat aquest fruit en forma de llibre que es pot considerar la culminació de l’ideari polític d’ Altres Andalusos. Aquí s’estableixen els seus postulats i la perspectiva històrica que ja s’apuntava al 2004 [Manifest], quan aquesta entitat (una agrupació de catalans preocupats per la manera amb la qual s’obtenien rèdits econòmics i polítics de la seva ascendència andalusa) va entrar en la qüestió política amb la que va ser la seva primera i fundadora publicació: Els Altres Andalusos: la qüestió nacional de Catalunya.

Com la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya (FECAC), amb la complicitat de les dues formacions polítiques majoritàries al Principat, ha construït la figura de l’immigrant perpetu, condició (la de l’immigrant) que, contra tota lògica, es transmet de pares a fills.

Com es fa servir la manipulació de les dades sobre participació i sobre la representativitat de les federacions d’entitats i dels dirigents que s’erigeixen en vocals de la població amb cognom no català, amb el beneplàcit de la majoria de la classes política catalana.

Un discurs que “es preocupa de perpetuar la condició d’immigrant i d’aquesta manera impedir una cohesió a Catalunya en termes identitaris que posi en qüestió la idea que, des del nacionalisme espanyol, és té tant d’Espanya com de Catalunya”.

Un immigrant ho és mentre es trasllada d’un lloc a un altre, un cop arribat a destí abandona aquesta condició. Eternitzar aquesta condició constitutivament temporal denigra i estigmatitza qui rep aquesta etiqueta i, a més a més, alimenta la segregació de la societat explicant la desigualtat social en funció d’unes suposades diferències ètniques o culturals.

40, 50 anys després el nostre país torna a ser terra d’acollida. No podem recaure en el parany que pretén evitar la nostra unitat nacional, tot invocant unes suposades identitats culturals estàtiques i confrontades, per a perpetuar la nostra subordinació a un estat hostil. Convé conèixer a qui beneficia un relat multicultural que va en detriment de la política.

Escoltar, llegir, conversar amb els Altres Andalusos és molt enriquidor i aclaridor: fes-ho!