Fabricar l’immigrant
Fabricar l’immigrant. Aprofitaments polítics de la immigració, Catalunya 1977-2007. Autors: Andreu Espasa, Alejandro García, Paulina Sastre, Xavier Zambrano. Coordinació de Miguel Fernández. Pagès editors. 2009.
La Plataforma us convida a la presentació d’aquest llibre:
| Data: |
dijous, 18 / març / 2010
|
| Hora: |
19:30 – 21:00
|
| Lloc: |
Casal Cívic Rogelio Soto
|
| Adreça: |
Carrer de Campoamor, 93-95
|
Els ponents d’aquest acte organitzat per la PAS seran: Miquel Fernàndez (coordinador del’obra), Lluís Cabrera i Eunice Romero.
Més de dos anys de treball han donat aquest fruit en forma de llibre que es pot considerar la culminació de l’ideari polític d’ Altres Andalusos. Aquí s’estableixen els seus postulats i la perspectiva històrica que ja s’apuntava al 2004 [Manifest], quan aquesta entitat (una agrupació de catalans preocupats per la manera amb la qual s’obtenien rèdits econòmics i polítics de la seva ascendència andalusa) va entrar en la qüestió política amb la que va ser la seva primera i fundadora publicació: Els Altres Andalusos: la qüestió nacional de Catalunya.
Com la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya (FECAC), amb la complicitat de les dues formacions polítiques majoritàries al Principat, ha construït la figura de l’immigrant perpetu, condició (la de l’immigrant) que, contra tota lògica, es transmet de pares a fills.
Com es fa servir la manipulació de les dades sobre participació i sobre la representativitat de les federacions d’entitats i dels dirigents que s’erigeixen en vocals de la població amb cognom no català, amb el beneplàcit de la majoria de la classes política catalana.
Un discurs que “es preocupa de perpetuar la condició d’immigrant i d’aquesta manera impedir una cohesió a Catalunya en termes identitaris que posi en qüestió la idea que, des del nacionalisme espanyol, és té tant d’Espanya com de Catalunya”.
Un immigrant ho és mentre es trasllada d’un lloc a un altre, un cop arribat a destí abandona aquesta condició. Eternitzar aquesta condició constitutivament temporal denigra i estigmatitza qui rep aquesta etiqueta i, a més a més, alimenta la segregació de la societat explicant la desigualtat social en funció d’unes suposades diferències ètniques o culturals.
40, 50 anys després el nostre país torna a ser terra d’acollida. No podem recaure en el parany que pretèn evitar la nostra unitat nacional, tot invocant unes suposades identitats culturals estàtiques i confrontades, per a perpetuar la nostra subordinació a un estat hostil. Convé conèixer a qui beneficia un relat multicultural que va en detriment de la política.
Escoltar, llegir, conversar amb els Altres Andalusos és molt enriquidor i aclaridor: fes-ho!
Democràcia sense por
Antoni Dalmases, Portaveu de la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell
Més d’un quart de milió de ciutadans han respost en diverses votacions si volen que “la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió europea”, que és la pregunta que es planteja en les consultes. No es tracta d’una qüestió bel.ligerant, provocativa ni embolicada. N’hi ha que han dit que sí –la immensa majoria- i qui ha respost que no. Uns i altres exercint el seu dret a opinar. I opinant no ha passat res.
Ningú no els retreu el seu vot, ningú no els recrimina l’opció. Fa temps que vivim en un estat democràtic i la democràcia és participar, no només escollint cada quatre anys representants (uns representants, per cert, que exercint la democràcia hauríem de poder revocar, ja que voregen la il.legalitat democràtica, quan en campanya prometen unes coses que un cop escollits es neguen a dur a terme). Perquè la democràcia no és només participació “passiva”, com voldrien els polítics professionals, sinó que és participar activament en el rumb de la nostra societat, intervenir-hi, treballar-hi per fer-la realment dinàmica i plural, de tots.
Partint del fonament bàsic de la democràcia que la participació desl ciutadans en les decisions que els afecten és convenient, com és possible que un estat que es diu democràtic minimitzi, no vulgui reconèixer i fins escarneixi més de mig milió de ciutadans que han expressat una opinió i proposen com volen viure en societat?
Se’m dirà que “els altres”, els que no volen opinar també són ciutadans amb drets. Sí, és clar, però si no diuen res davant la pregunta deu ser que tant els fa. Si volen un estat com el que hi ha, poden dir-ho: que votin que no: uns voten que sí i els altres voten que no: això és democràcia. Jo voldria que tothom votés que sí, naturalment… però estic obligat a pertànyer a un Estat que no deixa que els que volen que no, votin que no! Curiosa democràcia! Jo diria que a aquest Estat tant li fa que votem que sí com que no, perquè ens té més com a súbdits que com a ciutadans, altrament no menysprearia el nostre dret a opinar.
I si un Estat és indiferent a l’opinió dels qui el formen, no sembla que es pugui considerar una democràcia, oi? I doncs, per què no accepten que es voti, si probablement a dia d’avui guanyarien? Per què ridiculitzen les consultes sobre la independència? La resposta és clara: perquè admetre la pregunta seria admetre la possibilitat de la resposta, el dret a triar. I això és el que a molts els fa por: el dret dels altres a dir qui volen ser.
Però els demòcrates no poden tenir por de la democràcia. Perquè opinar, tenir un projecte de país no pot fer por. I consultar quin país es vol és fer democràcia, fer homes i dones lliures, pobles lliures i democràtics, sense por.
font: Vilaweb.cat
El Punt: Consultar Sabadell
La Plataforma per l’Autodeterminació inicia les xerrades pels barris i se les enginya per captar recursos i mans
CAMINANT CAP AL 25 D’ABRIL. Resta poc més d’un mes i mig i molta feina per fer, però la PAS és partidària de mantenir la data i esdevenir la ciutat catalana més gran que consulta els seus habitants. Si cal, voluntaris d’altres poblacions podrien donar-los un cop de mà.
Un miler de voluntaris i uns quants milers d’euros perquè els sabadellencs puguin votar sobre la independència del país. Són els dos reptes de la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell (PAS) per celebrar la consulta sobiranista el 25 d’abril. Fa més de tres mesos que hi treballen i han aplegat prop de 400 persones. Però els resta camí per fer: «El dia 19 sabrem si tirem endavant amb la data de l’abril», subratllava ahir Pilar Armengol, de la comissió de comunicació. En pocs dies han mobilitzat 100 voluntaris més, gràcies a l’acte independentista transversal de dimecres a La Faràndula. La sinergia també els va servir per vendre força material de marxandatge, amb el qual obtenen recursos econòmics. El portaveu de la PAS, l’escriptor Antoni Dalmases, explicava aquesta setmana que no tenen clar quants diners necessitaran per fer els actes, cartells, pancartes i fulls volants per divulgar la campanya, el material informàtic… «Es parla de 80.000 euros de pressupost», estimava extrapolant les inversions fetes en altres municipis més petits.
De moment, ja tenen preparada una enginyosa campanya per disposar d’un petit ordinador portàtil en cadascuna de les 80 meses electorals per a la jornada. Han fet una comanda d’un centenar de netbooks i la setmana que ve obriran una llista perquè els ciutadans que els vulguin se’ls quedin l’endemà del referèndum a un preu mòdic, si es té present que seran aparells amb un dia d’ús. Per arribar al màxim de ciutadans, a banda de la publicitat convencional, ultimen un espot en què destaca la participació d’un sabadellenc il·lustre, el periodista Miquel Calçada, i que volen projectar a les sales de cinema locals. Però tampoc descuidaran els mercats setmanals i el boca orella.
Fer porta a porta, a Sabadell, és feixuc. L’alternativa de moment és programar xerrades informatives en la major part de barris. Dijous en van celebrar la primera a Gràcia, a l’auditori del Vapor Llonch, davant d’un centenar de veïns. Hi va intervenir Joan Fonollosa, de les Conferències Democràtiques de Catalunya, amb una exposició sobre una eventual transició democràtica cap a la independència seguint l’exemple de Montenegro, l’únic país, ara per ara, independitzat mitjançant les urnes. A la sala també es va escoltar l’experiència de Joan Contijoch, un dels impulsors de la consulta a Sant Cugat, que els va brindar el suport dels seus conveïns si el 25-A fan curt de voluntaris. I Dalmases va explicar, finalment, com porten la feina.
Les consultes no tenen sigles al darrere. Però al consistori es debatrà una moció de suport que de moment només té el suport de CiU, ERC i l’Entesa. El PSC, grup majoritari sense el qual no s’aprovaria, no ha descartat votar-hi a favor, expliquen des de la PAS, però convenientment alleugerida del pòsit sobiranista, com ja va passar a Badia del Vallès. Seria una mera declaració de suport a les consultes com a eina per decidir si s’asfalta un carrer o si Sabadell s’adhereix a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un altre referèndum urbà que podria acudir-se-li a l’alcalde.
Font: http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/144325-consultar-sabadell.html
El dret d’autodeterminació i les consultes populars
A continuació us oferim la presentació que va realitzar en Joan Fonollosa el passat 4 de març a la sala d’actes del Vapor Llonch del barri de Gràcia de Sabadell.
Les xerrades informatives de Consulta Sabadell arrenquen al Vapor Llonch
Joan Contijonch, de la Coordinadora Sancugatenca per l’Autodeterminació: “El gruix dels voluntaris us arribarà el dia de la consulta”
Davant d’un clima d’incertesa, en part provocada pels mitjans, per si la Plataforma serà capaç d’assolir la xifra de 1200 voluntaris pel dia 25 d’abril, Joan Contijonch, de Sant Cugat, va ser clar: “no tingueu por si ara mateix no trobeu gent, penseu que no esteu sols”. Contijonch va recordar que en gairebé tots els municipis on s’han celebrat les consultes han aplegat voluntaris de les poblacions més properes i que, en el cas de Sabadell “segur que vindrà gent de Sant Cugat, de Sant Quirze, de Terrassa i d’un munt de municipis on molts de vosaltres també hi heu participat”.
Tot i aquesta promesa, el portaveu de Consulta Sabadell Antoni Dalmases, va fer una crida a la participació, no tan sols per anar a la mesa el dia de la consulta, sinó també per implicar-se a la organització: “Sabadell és una ciutat feta a cops de gorra i necessitem gent que vagi a informar a tots els barris”. També va aclarir que les consultes populars sobre la independència no són “consultes independentistes”, però que tampoc coneix a ningú que sigui “dependentista”.
Per la seva banda, Joan Fonollosa, de Conferències Democràtiques de Catalunya, va fer una exposició sobre cóm hauría de ser una transició democràtica cap a la independència de Catalunya, en part basant-se en l’exemple de Montenegro, l’únic país, ara per ara, que s’ha independitzat mitjançant les urnes. Fixant-se en la zona dels Balcans, Fonollosa va explicar que: “el 1990, un any abans de la independència de Croàcia, només un 20% dels croats estaven a favor de la independència. Avui dia, segons les enquestes, un 50% dels catalans estan a favor de la independència”. També va afirmar que ell veu possible la independència de Catalunya d’aquí a 10 anys vista.
El Parlament aprova una resolució de suport a les consultes amb els vots de CiU i ERC
Encoratja la societat civil i els electes locals a treballar conjuntament per una participació important el 25 d’abril i el 20 de juny
La comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya ha aprovat avui una resolució de suport i ‘reconeixement’ a les consultes sobre la independència de Catalunya que s’han celebrat a uns 250 municipis. Aquest punt de la resolució ha estat aprovat amb els vots a favor de CiU i ERC, que han pactat una transacció, l’abstenció d’ICV-EUiA i els vots en contra del PSC, el PP i el grup mixt. El text encoratja la societat civil, els electes locals i els ciutadans a ‘treballar conjuntament’ per aconseguir ‘de nou’ una ‘participació important’ en les onades del 25 d’abril i el 20 de juny. A més, es destaca que les consultes han estat un ‘exercici de participació ciutadana remarcable’.
‘Mostra que una part creixent de la societat desitja la consecució d’un estat propi per a Catalunya’
La resolució afirma que les consultes celebrades estan ‘emparades per la normativa vigent’ i que ‘van aconseguir un ampli ressò i participació’. A més, destaca que la participació ha tingut ‘un resultat molt important tenint en compte la naturalesa no oficial d’aquestes consultes, el fet que fossin convocades per la societat civil i no per l’administració i el seu caràcter no decisori’. El text també celebra que s’obrís la participació a partir dels 16 anys i als immigrants sense dret a vot. Segons la resolució, ‘l’àmplia participació i la manifestació a favor de la independència entre els participants mostra que una part creixent de la societat catalana desitja la consecució d’un estat propi per a Catalunya’ i afirma que ‘aquest procés mereix una reflexió del conjunt d’institucions públiques al voltant del futur de les nostres llibertats nacionals, l’aprofitament democràtic i la participació ciutadana en els afers públics’.
Així mateix, el Parlament encoratja la societat civil, els electes locals i els ciutadans a títol individual dels municipis on hi ha previstes consultes el 25 d’abril i 20 de juny a treballar conjuntament perquè aquestes ‘comptin de nou amb una participació important de la ciutadania’. La cambra catalana també ‘es ratifica en la voluntat d’emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir’.
Suport al dret d’autodeteriminació
El text aprovat ratifica, d’una banda, una resolució sobre el dret d’autodeterminació de la nació catalana adoptada el 12 de desembre de 1989. Aquest punt ha estat aprovat amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, l’abstenció del PSC i els vots contraris del PPC i el grup mixt. A partir d’aquí, el text aprovat respon a una transacció pactada entre CiU i ERC de suport a les consultes celebrades i encoratjament per a les onades que s’han de celebrar a l’abril i el juny. Aquests dos partits hi han donat suport, ICV-EUiA s’ha abstingut i PSC, PP i grup mixt hi han votat en contra.
ERC celebra el suport parlamentari a les consultes
En la conferència de premsa posterior, la portaveu d’ERC, Anna Simó, ha indicat que la primera intenció del seu grup era que ‘la resolució es votés en el ple, però el rebuig de la resta de grups no ho va permetre’. De tota manera, ha dit que això no li treu importància, i ha recordat que ‘la primera resolució sobre el dret a l’autodeterminació al Parlament es va aprovar també en comissió’. Simó ha celebrat que el Parlament hagi donat suport a les consultes del 25 d’abril i a les successives, ‘reconeixent la mobilització i la voluntat de participació política’ d’una part important de la ciutadania’. L’objectiu, ha dit, no és ‘banalitzar’ el dret a l’autodeterminació, sinó al contrari.
El PSC acusa CiU d’oportunisme
Per la seva banda, el portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, ha carregat contra el ‘camaleonisme polític que practica CiU’, ja que creu que ‘quan convé és regionalista i quan convé és el més abrandat dels independentismes’, i els ha acusat de tenir un ‘oportunisme tàctic’ en aquest tema. A més, ha insistit sembla que el president de CiU, Artur Mas, ‘hagi perdut tot l’interès’ en aquest procés i l’ha acusat de tenir un ‘independentisme de conveniència’. Ferran ha volgut treure transcendència a la resolució aprovada –’és una resolució més del Parlament’- i ha recordat que amb anterioritat ja s’han votat ‘coses similars’. Ferran creu que el debat en comissió d’aquesta proposta de resolució ha estat ‘clarificador’, ja que ‘tothom ha expressat la seva posició política’.
font: http://www.vilaweb.cat/noticia/3697425/parlament-aprova-resolucio-suport-consultes-vots-ciu-erc.html
Acte: Preparant i fent la consulta, teixim democràcia
A càrrec de:
- Joan Fonollosa, enginyer industrial i professor de la UPC i la UAB
- Joan Contijoch, coordinador de la Plataforma Santcugatenca
- Antoni Dalmases, escriptor i portaveu de la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell
Lloc: Sala d’actes del Vapor Llonch, Ctra. de Barcelona, 208 (barri de Gràcia), Sabadell
Dia i hora: dijous 4 de març de 2010, a les 19.30h.
Aquest acte a Gràcia té l’objectiu de donar a conèixer diferents perspectives sobre la participació democràtica i les consultes populars a Catalunya.
Xerrada a Gràcia!
T'hi esperem!
“Preparant i fent la consulta, teixim democràcia”
Us convidem a la xerrada que es durà a terme el dijous 4 de març de 2010
a dos quarts de vuit del vespre a la Sala d’actes del Vapor Llonch, a càrrec de:
− Joan Fonollosa enginyer industrial i professor de la UPC i la UAB
− Joan Contijoch coordinador de la Plataforma Santcugatenca
− Antoni Dalmases escriptor i portaveu de la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell
Més informació i adhesions: www.consultasabadell.cat – info@consultasabadell.cat
La Plataforma per L’Autodeterminació a Sabadell comença la seva activitat!
Ahir, la Plataforma va oferir el seu primer acte d’oci, al bar-café República. L’assistència va ser d’unes 100 persones, i es feia difícil cabre-hi.
L’actuació del grup sabadellenc Lluís Oliva
va ser tot un éxit, oferint una música pop diferent i en català.
Us volem donar les gràcies a tots els que vau assistir. Esperem poder gaudir d’actes com aquest molt sovint!
Guió bàsic de la Plataforma
- Som una organització ciutadana que exerceix la pràctica democràtica del dret a decidir el present i el futur del nostre poble.
- La pràctica de la democràcia és sempre un èxit.
- Estem organitzant, sota el valors de la cooperació i la llibertat d’expressió, una consulta popular per conèixer i escoltar l’opinió de la ciutadania.
- La consulta és un exercici bàsic de democràcia: som societat civil que s’autoorganitza per demanar l’opinió a la ciutadania sobre qüestions socials rellevants.
- Volem conèixer el nombre de ciutadans preocupats per qüestions socials i polítiques que afecten el funcionament del país.
- El debat real és entre el concepte actual d’autonomia i laindependència de Catalunya.
- Cal afavorir la lliure participació de la ciutadania, independentment de la seva opinió.
- El repte és aconseguir la màxima participació ciutadana.
- Entre tots reproduirem la il∙lusió dels milers de voluntaris i voluntàries que van treballar per Arenys de Munt i pel 13D, i dels gairebé 200.000 catalans i catalanes que van votar.
- Cal reconèixer i valorar la tasca de generositat i esforç de tot el voluntariat.
Segueix-nos
